Presentació
Memòria Cultural
L’escriptura literària i teatral d’Eusebio Calonge no es pot explicar sense conèixer la seva herència cultural. La tradició carnavalesca, el llegat cultural del segle d’or espanyol (autos sacramentals, literatura mística i gèneres menors - intermedios, danses, moixigangues, farses), el guinyol i les pràctiques escèniques del teatre independent dels anys 70 (sobretot la metateatralitat) formen un cúmul d’influències de tota mena i naturalesa.
A Futuros Difuntos, Eusebio Calonge escull el subjecte barroc de la monstruositat biològica com a punt de partida, inspirant-se en els bufons de la cort de Felipe IV pintats per Velázquez: don Francisco Lezcano, don Sebastián de Morra y de Calabacillas. Els préstecs dels gèneres nobles barrocs, com l’auto sacramental, testimonien també aquesta voluntat creativa de barrejar i transvestir els gèneres. Per exemple, la processó “solemne” en la que Morras, Calabacillas i el seu company Lezcano entronitzen a un pobre malalt paralític, contrasta amb la baixesa de la seva execució, senyal de bogeria reforçat per una estètica de l’òxid i de la ruïnositat, tant escenogràfica com moral.
AMO SÁNCHEZ, Antonia. Homenaje a los malditos y Futuros difuntos. Universidad de Rennes 2, Rennes, Alta Bretanya, 2009.
Varen sentir una exultant embriaguesa quan va donar per mort a qui governava amb mà de ferro la seves vides. Això els induí a creure’s amos i senyors dels seus destins.
Qui vindrà ara a governar les seves vides? Ningú es presenta per ocupar el lloc vacant. A ningú li sembla importar la seva sort. En la seva reclusió, creixen els rumors de les mentides,...tots es retreuen aspectes, tots es traeixen.
No tardaran en usurpar el lloc que va tenir l’absent per aparentar normalitat davant el món. Es disputen aferrissadament el comandament. Es creen bàndols per tal d’ocupar el poder vacant.
Hi ha qui, augurant catàstrofes apocalíptiques, desenterra morts per venerar-los com a relíquies; qui llegeix proclames incendiàries per a instaurar la seva pròpia tirania. Tots esperen la fi imminent. Però mentrestant, generen inútils cavil•lacions, deliris que la vanitat engendra i vicis que els instints propugnen instaurar com a lleis.
En el seu aïllament els reclosos juguen a ser los els amos de les seves vides, a ser els propis metges de la seva bogeria.
Futuros Difuntos, és una co-producció del Teatro La Zaranda i el Théâtre Sorano de Toulouse. Realitzada a Andalucía La Baja, corriendo el año de Gracia de 2008.
Crítiques
“Estamos ante un teatro diferente pensado en si mismo; un relato brutal y estremecedor(...). Y el uso del espacio escénico y de la versatilidad de los recursos teatrales” ....
Gregorio Moral, LA VANGUARDIA
Bibliografia
▪ CALONGE, Eusebio. Homenaje a los malditos/ Futuros Difuntos
Traducció: SUBERZY, Agnès. Hommage aux maudits/ Futurs défunts. Nouvelles scènes hispaniques. Press Universitaires du Mirail, França, 2009.
▪ ESCOBAR RAMÍREZ, Wilson. La Zaranda tanta pasión... tanta vida. Col. Escenología. Procesos Editoriales, Mexico, 2003.
▪ CALONGE, Eusebio. La Puerta estrecha / Ni sombra de lo que fuimos. Ed. Hiru, Guipuzcoa, 2004.
